👤Autor/a: Dr. Jose Sánchez Lisazo
📋Publicado por: Grup d'Estudis Morairers
📅Fecha de publicación: 24/4/2025
🪧Categoría: Biodiversidad
🔑Palabras clave: Posidonia oceanica, Biodiversidad mediterrànea, Conservació marina
La mar Mediterrània és un punt calent de biodiversitat. Sense arribar a l’1 per cent de la superfície dels oceans té més del 7 per cent de de les espècies conegudes. En part es degut a la presència de fanerògames marines popularment conegudes com alguers. Però, a diferència de les algues les fanerògames marines tenen avantpassats terrestres. Durant la vida a la terra van tindre que desenvolupar “innovacions tecnològiques” con la presència de teixits especialitzats per al transport de substàncies, la fixació o la reproducció que, al tornar a la mar, expliquen bona part del seu èxit evolutiu, colonitzant bona part dels fons marins de tots els oceans i també a la costa de Moraira. A la Mediterrània hi ha 5 espècies de fanerògames marines però les dues més importants són Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa. Posidonia ocupa majors extensions i forma praderies més complexes que Cymodocea que ocupa les zones marginals que Podidonia no pot colonitzar.
Es tracta de comunitats de gran importància per diversos motius ja que proporcionen un grapat de serveis ecosistèmics dels que ens beneficiem, moltes vegades sense ser conscients. Per una banda tenen una elevada producció primària, al mateix nivell que les selves tropicals. És pot dir que les praderies són el pulmó de la Mediterrània. L’aigua damunt la praderia es sol trobar saturada en oxigen que, en part, s’exporta a la atmosfera. Eixa capacitat d’oxigenació fa que hi tinga un paper fonamental en la capacitat d’autodepuració de les aigües costaneres. També produeix matèria orgànica que en part es consumida a la pradera però que principalment és exportada. La manifestació més coneguda es la acumulació de fulles de Posidonia a les platges però que va, principalment, a cap a altres ecosistemes a mes fondària on representa aliment per als seus habitants. També una fracció significativa del carboni fixat per la praderia és retirat de la biosfera durant mil·lennis, representant un ecosistema molt rellevant en el que ara s’anomena carboni blau.
Un altre aspecte molt destacable de la seva importància es el seu paper com a hàbitat per a moltes espècies que passen total o parcialment la seva vida a les praderies beneficiant-se de la complexitat estructural que genera. Aquestes espècies es coneixen com enginyers ecològics com els corals ja que formen hàbitat per a moltes espècies introduint complexitat espacial. Algunes de les espècies que habiten les praderies tenen interès comercial i són aprofitades per les pesqueries artesanals.
També hi tenen un paper destacat en la dinàmica sedimentaria i la protecció de les costes. Molts dels organismes de la praderia tenen esquelets calcaris i contribueixen a crear sediments que alimenten les platges però, a més, les llargues fulles de Posidonia i les terrasses que forma atenuen l’hidrodinamisme, estabilitzen els sediments i defensen les platges de la erosió.
Però a pesar de la seva importància les praderies són molt sensibles a la activitat humana el que ha provocat que moltes d’elles estiguen en regressió. Qualsevol alteració que provoque una reducció de la quantitat de llum pot produir importants pèrdues de praderies. Una de les causes més esteses és la eutrofització principalment provocada per els vessaments d’aigües residuals tractades, pels residus de la aqüicultura o per la escorrentia agrícola. Tots ells provoquen la entrada de nutrients i matèria orgànica que augmenten la terbolesa i afavoreixen el creixement d’algues planctòniques si bentòniques que deixen sense llum suficient a les plantes i acaben morint. L’impacte no es limita a la zona del vessament sinó que pot arribar a milers de metres de distància i no sempre s’allunen el suficient els emissaris o plantes d’aqüicultura de les praderies. També redueixen la llum les obres costaneres, ports platges artificials, espigons, dragats i altes actuacions que també generen terbolesa però que , a més, poden enterrar directament les plantes al mobilitzar grans quantitats de sediments.
Altres activitats humanes provoquen la erosió mecànica de les praderies. Històricament la pesca d’arrossegament a fons prohibits va ser una causa molt important de regressió de les praderies a la província d’Alacant. Afortunadament, amb les millores en els sistemes de control i seguiment iels esculls de protecció, ja no es produeix pesca il·legal i aquest problema a desaparegut malgrat que encara es poden veure les cicatrius d’aquest impacte a les praderies de profunditat. El que va en augment és la pressió que les embarcacions esportives fan a les zones costaneres. Cada ancora que es tira damunt una praderia fa una xicoteta marca que va acumulant-se fins a provocar una fragmentació de la praderia que pot ser important a les zones més freqüentades ja que la capacitat de recuperació natural de les praderies es veu superada per la erosió continuada.
També s’ha observat que l’escalfament de l’aigua relacionat en el canvi climàtic i, en particular, les onades de calor, provoquen un estrès a les plantes que pot provocar la seva mort.
El mes greu de la sensibilitat a diferents accions humanes es que, en el cas de Posidonia, la seva capacitat de regeneració natural es molt baixa. Les regressions que provoquen les activitats humanes no són recuperables a escala humana. Cynodocea, en canvi, creix més ràpid i es pot adaptar a pertorbacions moderades.
Aquestes característiques fan que siguem molt bons bioindicadors de qualitat de les aigües costaneres, particularment Posidonia, per el que es gasta amb diversos programes de seguiment del medi marí ja que són molt sensibles a la pèrdua de transparència i altres alteracions del medi.
Donada la seva importància i la seva sensibilitat, s’han declarar espècies protegides tant per la legislació autonòmica, nacional i internacional.
Al litoral de Moraira les praderies de Posidonia són la principal comunitat ja que van des de casi la costa fins a una fondària de 22-23 m. Cymodocea està més restringida a zones costeres sense Posidonia. En general, les praderies de Posidonia tenen un bon estat de conservació, principalment a una fondària mitjana. Malgrat això el programa de seguiment que l’Ajuntament de Teulada-Moraira encarrega periòdicament a la Universitat d’Alacant ha posat de manifest que hi ha problemes tant al límit superior con al límit inferior de la praderia. Al límit inferior s’observa una pèrdua de densitat que probablement siga deguda a la baixa visibilitat observada. Aquesta baixa visibilitat podria estar causada per la contaminació difusa originada per l’emissari d’aigües residuals. A la pradera superficial el que s’observa son problemes d’erosió causats per la alta intensitat de fondeig d’embarcacions esportives en algunes zones.
Evolució de la densitat (feixos/m2) en la pradera de profunditat de Moraira.
Investigador estudiant les praderies de Moraira
Investigador a la praderia.
Detall dels feixos.
Praderia superficial de P. oceanica.
Investigador en la estació superficial de Moraira
Praderia de P. oceanica en estació de fondàri on espot vore la terbolessa.
Terbolesa en la praderia de fondària
Praderia superficial de Moraira
OTRAS PUBLICACIONES SOBRE EL TEMA:
IMPACTO DE LA PESCA DE ARRASTRE SOBRE LAS PRADERAS DE POSIDONIA OCEANICA EN EL MEDITERRÁNEO IBÉRICO 2022. SÁNCHEZ LIZASO, J.L., BAYLE, J.T., GONZÁLEZ CORREA, J.M., RAMOS ESPLÁ, A., SÁNCHEZ JEREZ, P. & VALLE, C. 2002. En: Actas de la Séptima Reunión del Foro Científico sobre la Pesca Española en el Mediterráneo. Sánchez Lizaso, J.L., LLeonart, J. (Eds.). Editorial Club Universitario, Alicante, 200 pp.
https://www.researchgate.net/publication/322276529_Impacto_de_la_pesca_de_arrastre_sobre_las_prad eras_de_Posidonia_oceanica_y_comunidades_circalitorales_de_fondos_blandos_dominadas_por_coralinac eas
INFORME ESTADO DE LAS PRADERAS DE POSIDONIA OCEANICA TEULADA-MORAIRA 2022. Exma. Diputación Provincial de Alicante:
http://www.teuladamoraira.com.es/ayttm/uploaded/Estudio_Posidonia_TM_2022.pdf
LAS PRADERAS DE POSIDONIA: IMPORTANCIA Y CONSERVACIÓN PROPUESTA WWF/ADENA
http://awsassets.wwf.es/downloads/informe_posidonia_1.pdf
